7/6/11

JORDÀNIA - Presentació


El moviment reformista que s’esdevé a Jordània i que a dia d’avui ja dura sis mesos és, com en tots els altres països que han participat (i hi participen encara, dia a dia) part del que ja es coneix com a Primavera àrab, el resultat d’un llarg procés de gestació i de descontent que fa anys que s’allarga i que com tot bon brou és molt més nutritiu quan ja fa temps que bull.

Una sensació de ràbia, d’impotència, de menyspreu i de consciència creixent han cristal·litzat, en uns pocs mesos, en una onada de canvis, fenòmens i esdeveniments que no és probable que es dissolguin així com així: establint un pont amb el procés anomenat anàlogament que s’esdevingué a Praga el 1968 i que fou brutalment reprimit per les tropes soviètiques, Jordània, com diuen diversos dels activistes que participen en les protestes que s’hi esdevenen, ha donat el tret de sortida a un camí que, per molt que s’allargui, ha de portar a reformes extensives i intensives que són tant poc previsibles com el que s’entén pròpiament per “història”. Les reivindicacions de manifestants de diverses procedències, estan orientades principalment cap a la implantació dun sistema electoral que preservi eficaçment la representativitat del vot popular (sense abolir la monarquia Haixemita que dóna el nom al país, però relativitzant-ne les funcions), la baixada de taxes dels combustibles i els aliments, i la posada en funcionament duna comissió per a la lluita d’anticorrupció honesta.

Des del nostre grup de treball ens hem dedicat essencialment a la tasca de recol·lecció, agrupació i ordenament de dades, en formats diversos i de procedències igualment heterogènies: notícies provinents de diverses fonts de premsa oficial, extraoficial i contrainformativa, articles publicats ja fos des d’instituts d’estudis o per autodidactes que haguem pogut considerar enriquidors o que, per alguna raó, segons el nostre criteri gaudeixen de certa rellevància; audiovisuals publicats online a diverses adreces web, ja fossin enregistrats per vídeo-aficionats o publicats per empreses dedicades a la transmissió d’informació, fragments de telenotícies o de documentals de diverses tonalitats i amb intencionalitats sovint contraposades; també s’hi recullen, amb especial interès, diversos enllaços que corresponen a perfils web d’Autoritats governamentals jordanes, partits d’esquerra o alguns dels moviments que han començat en els darrers mesos.

És ben cert, però, que els fets a Jordània no han estat, pràcticament en cap moment, el centre datenció del procés global de les revoltes àrabs i no han acabat de generar, ni molt menys, una tal quantitat dinformació com la que shagi pogut desprendre dels esdeveniments a Tunis, Líbia, Egipte, Síria i daltres, on el desencadenament de la situació (juntament amb el fet que Jordània té menys població que la major part dels seus veïns) era, certament, més espectacular. Si bé lEstat Haixemita fou un dels primers que va emprendre el moviment de protestes, no hi ha dubte que en el seu context no ha guanyat la força què altres moviments ubicats a diversos països propers han fruït (i que, a alguns, els ha acabat portant a lèxit), la qual cosa fa pensar en la profunda necessitat destudiar el fenomen Jordà amb especial atenció per a copsar la magnitud de la complexitat interna i la política del país, governat per una monarquia que, pel que sembla, ha aconseguit mantenir-lo molt més cohesionat que els seus veïns, esquivant així una revolució completa.

La finalitat que perseguim amb la publicació daquestes dades no és altra que crear un espai on es posi en comú la màxima quantitat dinformacions de les diverses procedències per propiciar no només la contrastació de les informacions, facilitant així la comparació entre fonts i així aprofundir en la perspectiva sobre la qüestió, sinó també que el material exposat a continuació funcioni com una escletxa espacial, a través de la qual hom pugui apropar-se a la realitat daquest país i copsar fins a cert grau la confusió de lactualitat jordana i lextraordinària complexitat del procés que shi esdevé, en què, com sempre passa en circumstàncies semblants, intervenen multitud de variables, intencions, aspiracions, desitjos, interessos, sentiments i decepcions heterogènies que, molt probablement, necessitaran un esforç per reestabilitzar-se que no podrà pas limitar-se a ser unilateral.    
                                              

Michele Puddu
Clàudia Samitier
Cristian Tolaba






Taula de continguts

·         Presentació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada