La combinatòria de la comunicació virtual i l'ocupació física dels carrers, ha catalitzat un nou tipus d’activisme amb un aparent efecte dominó.
La triangulació entre els usuaris de les xarxes socials, els activistes/catalitzadors de notícies i els mitjans de comunicació massius com al-Jazeera, han fet que les revoltes del món àrab sigui un dels màxims aconteixements socials d’aquest segle XXI.
El discurs alliberador i el gest, han fet que els subjugats s'hagin convertit en subjectes polítics, i aquests, signifiquin per a inventar la seva pròpia forma de democràcia. Tot ha canviat. Tot es mou. Però el moviment fa temps que es va activar.
La xarxa d’Internet funciona segons un model de tipus rizomàtic, descentrat, paritari i no jeràrquic. Ella mateixa respon a les exigències d'autoorganització del treball virtual segons un procés igualitari i difusiu. Les plataformes de comunicació social a Internet, funcionen en la pràctica com a institucions virtuals. El dret a la informació s'està afirmant progressivament com a un dret a l'autogestió de la comunicació, i la blogosfera en dóna un clar exemple. I no només el coneixement dels mecanismes de la comunicació, sinó sobretot, la possibilitat de posar en pràctica l'autogestió, considerada com a pilar essencial d'una nova idea de democràcia i ciutadania.
Com és possible atribuir una revolució de milions de persones a les xarxes socials d’Internet?
A Egipte la penetració d’Internet no és ni tant sols del 22%. Els egipcis a Facebook (la xarxa social més popular a nivell mundial) no arriba a cinc milions de persones (d’una població d’uns 80 milions), tant sols 15.000 twiteros defineixen Egipte com a la seva ubicació. En canvi centenars de milers d’Egipcis acudien a la plaça Tahrir.
Font: http://cyber.law.harvard.edu/publications/2009/Mapping_the_Arabic_Blogosphere
Tal com hem vist, la majoria dels egipcis no estan a Facebook i la gran majoria d'Egipte i els àrabs en general no estan a Twitter. Són una part de la realitat d'una revolta molt més àmplia, les revoltes àrabs van provocar un espectacular augment en l'ús dels mitjans d'Internet, Google va tenir un increment en les cerca de notícies relacionades, en el moment de l'aixecament a Egipte hi va haver un augment del 50 % en les pujades de vídeos a YouTube. El règim de Mubarak va reaccionar bloquejant l'accés a Twitter –en començar les manifestacions el 25 de gener- després va bloquejar Facebook, i posteriorment va tallar totalment l'accés a Internet i a la telefonía móbil. El govern egipci es convertia així en el primer règim a desconnectar tot un país d’Internet, la por a l’ús de les xarxes ciberespacials contra seu semblava pesar més que les conseqüències pràctiques socials.
L’èxit de les mobilitzacions s’ha sobrevalorat i exagerat en la manera que s’han utilitzat les eines digitals, l’atenció mediàtica s’ha centrat en el discurs de la “revolució Facebook”, “revolució Twiter”, “revolució Youtube” etc. Tota una fascinació mitificant en donar cert protagonisme a les modernes xarxes socials -cal admetre que han facilitat algun dels símptomes- però no en son ni de bon tros les causes ni l’origen ni el territori de les revoltes populars.
Els mitjans socials com Facebook, han ajudat a compensar la falta d'èxit dels mitjans de comunicació convencionals.
Un dels portaveus que va sorgir d’aquesta insurrecció, és Wael Ghonim, de nacionalitat egípcia i executiu de màrqueting de Google a Egipte. Va obrir una pàgina de Facebook sota el títol “Tots som Khàlid Said”, per l’activista presumptament assassinat a cops per la policia. El mateix Ghonim va ser segrestat per oficials de seguretat egípcia, i el dia que el van alliberar, va oferir una emotiva entrevista per televisió que va inspirar molta més gent a acudir a la plaça.
La gent del món àrab no han despertat amb Twitter, Facebook o Youtube, ja estaven desperts, ells mateixos han vist amb els seus ulls com els recursos i la riquesa dels seus països han estat entregades a empreses estrangeres, i alhora, malgastades per els seus líders corruptes. Les revoltes d’aquesta regió es van activar per qüestions de corrupció oficial i d’injustícies institucionalitzades; l’atur massiu, la pobresa extrema en vers l’augment del preu en els aliments, la repressió estatal i sobretot, per un sentiment generalitzat de frustració productiva i expressiva que ha estat oprimida en tot moment i durant molt temps.
La focalització de l’anàlisi dels mitjans de comunicació en les eines digitals emprades, deixa en un segon pla les raons de fons per les quals han sorgit les reivindicacions populars. Ha dificultat la comprensió del conflicte en despolititzar les dificultats socials per a mantenir la base de subsistència, i d’altra banda blanqueja el paper de l’autoritat invisible que han jugat les potències occidentals neocolonials -mantenint des de l’exterior governs prooccidentals però repressius i dictatorials amb el territori, que durant varies dècades han prioritzat els seus interessos econòmics i polítics per davant i per sobre del respecte als drets humans del seus ciutadans.
El perquè s’estan produint aquests aixecaments populars, no s’aprofundeix en els mitjans de comunicació convencionals d’occident, sinó que s’oculten sota una esperança informal posada en el desenvolupament tecnològic, reutilitzant la confusió del contingut del missatge amb el mitjà, és a dir, que es confon el fons de la qüestió amb la forma; abans l’activista se’l definia per les seves causes i en canvi ara se’l defineixen per les seves eines.
Abans que les protestes es comuniquin per Facebook, Youtube o Twitter ha d’existir la indignitat de qui decideixi dir ja n’hi ha prou! (Kifaya). I si hem de prioritzar un factor per a explicar la potencia de les revoltes, hem de parlar de formes autònomes d’organització i coordinació abans que del Facebook o Twitter tal com van deixar ben clar la Comuna de la plaça Tahrir al Caire.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=52709
Etling, B et al. (2009) Mapping the arabic Blogosphere: Politics, Culture and Dissent. Berkman Center Research Publication , No. 06. Permalink: http://cyber.law.harvard.edu/publications/2009/Mapping_the_Arabic_Blogosphere [Consulta: 30 maig 2011]
XARXES SOCIALS - Taula de continguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada