The medium is the massage (message)
Afirmar que el avenços tecnològics desenvolupats els darrers anys en el camp de la comunicació no han tingut cap tipus d’influència en les revoltes àrabs i/o els moviments populars que s’estan organitzant, o ja ho han fet, a Espanya, Irlanda, Grècia... significaria tenir una perspectiva molt limitada d’aquest fenomen. Ens trobem en un moment on l’usuari té les possibilitats i les eines per esdevenir emissor. No són els mitjans, els grups amb poder i/o amb prestigi, així com els professionals de la comunicació els únics capacitats per crear i llençar missatges, comunicar o informar. Amb l’arribada de la web 2.0, així com també la integració de dispositius (telèfon mòbil, Internet, càmera, vídeo...) la simplificació dels processos d’edició i la reducció dels seus costos ha permès el sorgiment de la figura del prossumidor (productor + consumidor, de continguts, a Internet). Actualment qualsevol usuari pot crear, remesclar i compartir informació. Aquesta possibilitat esdevé un dret dins Internet i trenca amb les estructures rígides d’institucionalització que regulaven fins fa pocs anys els mitjans de comunicació (i les persones o grups que accedien a ells) i que els capacitaven per dirigir-se a una audiència de masses. Dins el mitjà d’Internet tothom pot parlar, comunicar però la comunicació que es planteja no és una comunicació de masses (on un emissor es dirigeix a una audiència extensa) sinó una comunicació més personalitzada, que va més enllà de les persones amb qui habitualment parlem físicament i que genera converses/diàlegs bidireccionals i no busca únicament transmetre un missatge. Tampoc caldria oblidar però, que Internet genera les seves pròpies estructures jeràrquiques que es basen en funció del més visitat, el que té més seguidors, el que és més fàcil de trobar, etc.
Sembla que les possibilitats de les quals es disposa en el món virtual no coincideixen amb les possibilitats existents en el món “real”. La llibertat d’expressió, d’organització que uns permeten no s’accepta en determinats contextos i això comença a generar una sensació d’incoherència i contraposició molt forta en la població, especialment entre els joves (que són el grup que més consumeixen aquest mitjà i que més directament han viscut aquests canvis tecnològics) . Alguns països, com podria ser el cas de la Xina, conscients de les possibilitats d’Internet i especialment dels seus possibles efectes hi estableixen censures. A Egipte durant uns dies el govern va decidir paralitzar el servei per intentar apaivagar la revolta, aquesta acció però, no li va servir de res. Això demostra que ni el món real ni el món virtual es poden entendre l’un sense l’altre i que no es tracta de dos móns aïllats sinó de dos móns paral·lels i interrelacionats.
Finalment, considerar únicament l’aspecte tecnològic com guspira inicial de les revoltes al món àrab seria un altre error. Especialment degut a que és un mitjà que encara no té una penetració representativa (és més habitual entre els joves) i per contra les revoltes destaquen per la seva heterogeneïtat. S’ha parlat molt d’un concepte, que Internet fa possible, el de democratització de la informació (en el sentit més ampli o més estricte de la paraula “democràtic”) però, com bé hem dit abans, aquesta es veu paralitzada per l’anomenada fractura tecnològica, incapacitat socioeconòmica d’algunes comunitats per disposar d’accés a les noves tecnologies.
El filòsof, estudiós i professor canadenc Marshall McLuhan va publicar l’any 1964 “Understanding media: the extensions of man” i el 1967 “The medium is the massage”, entre d’altres llibres posteriors. Els conceptes que planteja aquest teòric de la comunicació, són encara molt actuals. Les seves teories ens permeten, d’una banda, comprendre millor les funcions d’aquests nous mitjans i, de l’altre, els efectes que les innovacions tecnològiques poden causar en les societats respectives.
A “Understanding media: the extensions of man” planteja la idea que tota tecnologia significa una extensió del ésser humà ja que ens facilita una tasca. Aquell esforç que es dedicava a obtenir un determinat objecte o facilitat ara es traspassa a la “tecnologia”, qui s’encarrega de la seva execució. El cas específic de la tecnologia digital ens permet delegar part de la nostra memòria i capacitat d’associació d’idees a la “màquina”: Ja no fa falta que recordem els telèfons de tota la família per això tenim agendes o el títol de la última novel·la del nostre escriptor preferit, per això tenim els cercadors. D’aquesta manera es reserva a la nostra ment aquelles tasques que realment es consideren importants.
A “The medium is the massage” , McLuhan destaca el fet que el mitjà esdevé el missatge ja que el limita, l’estructura i el disposa. Un mitjà genera un entorn on s’intermedíen les nostres converses. No es pot parlar o comunicar de la mateixa manera amb una imatge fotogràfica que amb un tweet. Tot i així la idea clau que presenta és que les innovacions tecnològiques generen poc a poc un ambient humà totalment nou i diferenciat de l’anterior. Motiu pel qual la societat s’ha d’adaptar a aquest nou canvi i això implica modificacions en les estructures establertes fins llavors. Aquests canvis els presenta mitjançant, el que anomena, la tètrada dels efectes d’un mitjà:
| - Incorpora millores - Recupera coses que teníem oblidades - Fa obsolets alguns elements - Inverteix o degrada… |  | ||||||||||||||||||||
| exemples: | | ||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||
| |
Un exemple que presenta el prefaci de la 3ª edició (1989) de La comprensión de los medios como las extensiones del hombre és el cas d’un estudiant que viu en un món configurat per l’electricitat, definit per circuits i pautes integrals. Ell viu de la manera que li pertoca (adaptat a les noves possibilitats tecnològiques) però l’escola encara s’organitza en base a la informació classificada. El contingut present en el nou ambient és el vell contingut mecanitzat de la industrialització (que té com a base la instrucció). Aquest exemple podria esdevenir clarament una metàfora del context actual, on disposem per una banda d’unes facilitats que permeten la participació activa de l’individu i per l’altre d’unes estructures que busquen limitar aquestes accions degut a la concepció antiga del vell sistema que tenen i a la seva incapacitat d’adaptar-se al nou.
McLuhan també realitza una distinció interessant entre mitjans calents i mitjans freds segons l’espai que es cedeix a la imaginació de l’espectador. Els mitjans calents, com poden ser la televisió o el cinema t’ho presenten tot ja fet i decidit. Pel contrari, els mitjans freds com poden ser la música clàssica o el còmic requereixen de la participació activa del lector per tal d’entendre el que està succeint. El cas d’Internet o les xarxes socials passaria a un extrem ja que és un mitjà que sense la participació activa de l’usuari deixaria d’existir (la seva essència no tindria sentit).
McLuhan, M. (1989) La comprensión de los medios como las extensiones del hombre. Editorial Diana, México.
McLuhan, M. R. Powers, B. (2011) La Aldea global. Editorial Gedisa, Barcelona.
Tarde, G. (1993) Les lois de l’imitation, présentation de Bruno Karseti. Editorial Kimé, París.
Sònia Romaní
XARXES SOCIALS - Taula de continguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada