Els dos articles que presentem a continuació qüestionen les lectures secularistes que es fan des d'occident sobre els aixecaments àrabs. Aquestes entenen que la religió, en aquest cas l'Islam, i la política són conceptes necessàriament contradictòris. En conseqüència, manifesten que l'èxit en la creació de nous estats recau única i exclusivament en la seva secularització. Aquest tel orientalista redueix i estigmatitza realitats diverses i divergents caracteritzant-les amb els mateixos paràmetres que la democràcia euroamericana. Així doncs, cada article preten desmitificar el binomi política i religió des d'una perspectiva històrica dels països en revolta.
“Assecular revolution” proposa una mirada dels aixecaments àrabs des del concepte atemporal de revolta que defineix com la unió de les masses reivindicant el seu dret de sobirania popular construeix l'essència de la democràcia i es totalment compatible amb qualsevol creença religiosa.
“The compulsion of political”, explica la trajectòria política tunisiana com un exemple paradigmàtic que desmenteix que la democràcia sigui incompatible amb l'islam . Matisa que és estrictament necessari despolititzar la religió en cada context per poder conèixer la diversitat de tradicions polítiques existents en els països àrabs i poder repensar la nostra.
· WALTON F., J. (2011). Islam and the compulsion of political
· Hussein Ali Agrama (2011). Assecular revolution.
- Egypt
Aquest article de Husam Tammam, periodista d’Islam Online, i Patrick Haenni, investigador de la Fundació Religioscope , explica com, en les revoltes egípcies, la religió no suposava més que un ingredient, lluny de ser la impulsora o el pal de paller que vertebrava la insurgència.
Així, eren moltes les institucions religioses, tant islàmiques com cristianes, afins al règim de Mubarak. Algunes, fins i tot, van condemnar les protestes populars i no va ser fins més tard que, progressivament i no totes, anirien adherint-se a l’esperit revolucionari del carrer.
Tampoc els salafistes donaven suport als manifestants (només van fer-ho algunes de les seves rames minoritàries). A mesura que el moviment revolucionari creixia, però, van deixar d’oposar-hi, encara que mai van unir-s’hi en pro de l’ordre social i titllaven la insurrecció d’il·lícita i de maquinació occidental per desestabilitzar la comunitat musulmana.
El sector gihadista, malgrat donar suport a les mobilitzacions, també va fer una crida a la calma. Alhora, la posició dels Germans Musulmans, amb algunes controvèrsies internes, ha anat evolucionant des d’un inicial i tímid suport a les protestes, fins a una clara posició en contra del règim i aprofitant, per què no, la situació per fer-se lloc en l’escenari polític. Els autors remarquen, però, que el caràcter dogmàtic religiós dels Germans Musulmans no era, ni molt menys, representatiu de la gran majoria de manifestants.
L’article, doncs, mostra com els manifestants, més enllà del component religiós, no es mobilitzaven en tant que islàmics sinó en tant que persones indignades amb el seu govern, permetent copsar la distància existent entre el carrer i l’establishment religiós.
Així, la dinàmica revolucionària es va caracteritzar per ser eminentment democràtica i diversa, més enllà de cap isme o programa específic.
- Islamofobia ¿Todavía de actualidad? “Revueltas sociales golpean las bases de la islamofobia”
Frank López Ballesteros 09/03/2011, Periódico El Universal
Ver a gente manifestándose por la democracia en las calles de Egipto y Túnez ha resultado un acercamiento de posturas y ha descorrido el velo del desconocimiento y la incomprensión y, según Abdennur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana, es el principio de un puente de entendimiento entre Oriente y Occidente que enlazamos gracias a búsquedas y aspiraciones conjuntas en la democracia y los derechos humanos.
Por otro lado, para Bichara Khader, director del Centro de Estudios y de Investigaciones sobre el Mundo Árabe Contemporáneo de la Universidad de Leuven (Bélgica), el Islam político será tan crucial como otras fuerzas y tendrán que colaborar.
Este artículo tan optimista esconde en su interior el huevo de la serpiente de nuestra visión sobre las revueltas ¿Las revoluciones árabes han sido un duro golpe para la islamofobia, ya que hemos visto el “talante modernizador” desde el punto de vista de Occidente de las revueltas o en el fondo sólo han sido una vuelta de tuerca más al imaginario orientalista que utilizamos en occidente? No será que acercamos el problema a nosotros en vez de acercarnos nosotros al problema?
Disponible en: http://www.webislam.com/?idt=18827
Juergensmeyer,M. (2011) have the jihadis lost the moral high ground to the rebels.
Dins l’onada revolucionària dels països àrabs destaca un tipus particular de resistència activa que ha triomfat tant a Tunísia com Egipte, la lluita pacífica. Aquest tipus de moviment ha deixat de banda la lluita armada i violenta promoguda per la yihad. L’autor reflexiona sobre com aquesta resistència no violenta pot arribar a ser adoptada per les diferents lluites o moviments a nivell mundial unificant així els diferents pobles del món en un sol crid. Tot i això, no descarta la intervenció dels yihadistes en altres països com Aràbia Saudita, Bahrain o Líbia on degut a la seva conjuntura política no seria estrany que fracassin les reivindicacions pacífiques.
Dispomible a: http://blogs.ssrc.org/tif/2011/03/26/have-the-jihadis-lost-the-moral-high-ground-to-the-rebels/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada