Aquest quadre sinòptic és deliberadament subjectiu, volgudament heterogeni en la seva selecció destacant i posant de costat fets inequiparables entre la història de la tecnologia, els usos polítics, els assajos erudits i les manifestacions d’art aplicada. Per acabar-ho d’adobar, cada enllaç duu a móns distants a través de la pantalla mateixa, portant-vos tot sovint a la menystinguda Wikipèdia -però no patiu- també a altres llocs. Simplement seguiu els hipertextos.
| Escriptura | 3.300 a. C 1789 2007 2007 2008 2008 | Wikileaks. Umberto Eco.Decir casi lo mismo. Ed Lumen, Barcelona. (Ressenya) |
| Humor gràfic | s/d 2011 2011 | |
| 815 1930-1945 1981 | Inventor de l’algoritme. Relació IBM – règim nazi. PC. Personal Computer. (georgià) | |
| Impremta | 1440 1442 | |
| Pamflets polítics | 1934 | Ban anunciant declaració de guerra. Fets d’octubre. |
| 1832 | ||
| Fotografia Fotografia Digital | 1839 1856 1913 1920 1960 1976 1990 | Roger Fenton. Primers documents fotogràfics d’un conflicte armat. Guerra de Crimea. Pas universal (rodet 35mm). Leica Raoul Hausmann. Fotocollage polític, república de Weimar. Alberto Korda. Che Guevara Manel Armengol. Manifestació: Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia |
| Fax | 1843 1991 | |
| 1892 1930-1934 1989 | Romà Gubern. La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas. Ed Anagrama, Barcelona | |
| 1914-1918 1922 1970 | | |
| Cartellisme | s/d 1936-39 | |
| Televisió | 1968 | Umberto Eco. Apocalípticos e integrados. Ed Lumen, Barcelona. |
| Vídeo | 1976 | |
| 1960 | ||
| 1963 1991 | | |
| Hipertext HTML | 1965 1990 | |
| | 1969 1993 2003 | |
| Correu electrònic | s/d s/d | |
| Telefonia Mòvil | 1973 1990 2000 2007 | Prototip Popularitza Multifunció Smartphones |
| SMS | 1990 | |
| 1993 |
A partir de la WEB 2.0, és produeix la superació de la unidimensionalitat multilineal de la cadena de mails, sempre confusa i caòtica, i amb problemes tècnics greus amb els hoax (cucs), els spam, les mancances en la protecció de privacitat en els enviaments accidentals, la dificultat per a recuperar els correus quan els necessitem, l’enorme quantitat de temps que requereix per la relativa quantitat d’informació supervisada.
Les xarxes socials es revelen gairebé com un mitjà ordenat, amb la qualitat uniforme d’una textura. Tot i la gran olla de grills que és el facebook, les converses de vermut de diumenge omplen els murs en converses a vegades multitudinàries, a vegades breus com els saludats planencs. La gent s’agrupa per interessos comuns o per lligams tant forts com ser l’amic de la cosina del conegut de la veïna. I tot i així es fan troballes, entre el gran volum d’informació supèrflua, joies. Perles que no es cercaven, informacions que no sabíem ni que ens podien interessar, ben bé com cercar un llibre a la lleixa i trobar el del costat molt més interessant[1], o senzillament anar pel carrer amb els ulls oberts i deixar-se sorprendre per la vida que flueix.
El Facebook és utilitzat de moltes maneres diferents: simplement com a telèfon (a través del xat) per explicar intimitats indiscriminadament, com a arxiu de notes (amb dificultats evidents a l’hora de recuperar la informació). La possibilitat de desar-hi una gama dels formats digitals més extensos, el fa senzill per a publicar de manera restringida o oberta d’arxius d’imatge, so, vídeo, enllaços externs, de referències de lectures, o simplement mots aïllats de simbologia críptica.
És una manera d’organitzar la informació en format múltiple alhora que es posa a disposició dels acceptats com a amics. El gran problema d’aquest format és el restringent ordre cronològic que en dificulta recuperar la informació. Twitter és un mètode semblant en compartir missatges encara més obert, però la imatge és més d’estol d’ocells que es persegueixen. Els continguts són força diferents i s’ha experimentat com l’eina adequada per accedir als blogs més rellevants quan es cerquen continguts concrets. Fins i tot més eficient que el cercador Google. I el fet notable, els enllaços, fan que les noticies saltin literalment d’un format a un altre, de la realitat a la virtualitat.En els moviments que s’han produït al país a partir del 15 de Maig han emprat les eines digitals de forma combinada amb les analògiques. Del paper a la veu, de la boca a l’orella, de la ment al post, delpost a la televisió. Del diari al facebook, d’aquí al carrer per a veure-ho in situ. I després corroborar si allò que diuen a les notícies es correpson amb allò vist, allò viscut, i si no ho és, anar a cercar el lloc on donar una visió diferent.
Plaça Catalunya. 18 de maig del 2011 |
Totes aquestes formes tenen com a valor afegit i risc potencial que la informació no es desa localment als magatzems personals, els discos durs, sempre insuficients, sinó que es conserven al núvol. Això és que el gran aparador d’interessos i de xarxes relacionals individuals s’allotja en servidors que queden fora de l’abast dels usuaris i per tant sensibles a escrutinis sumaris i esbiaixats per part dels administradors que si accedeixen al núvol des d’altres privilegis d’administrador.
Agnès Villamor
[1] Eco, U. (1982) De Bibliotheca. Conferència http://es.scribd.com/doc/15002648/Umberto-Eco-De-Bibliotheca
XARXES SOCIALS - Taula de continguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada