13/6/11

TUNÍSIA - Cronologia de la història de Tunísia (a partir de la independència)

 Aquesta és una cronologia dels esdeveniment que considerem de vital importància per entendre la situació actual del país:

-20 de març de 1956 Proclamació de la independència.

-25 de juliol de 1957 Abolició de la monarquia i proclamació de la República. Habib Bourguiba és el nou president de la República. Amb l’abdicació del rei Amin Bey es posa fi a la dinastia husseinita la qual havia regnat més de dos segles i mig.

-1 de juny de 1959 Adopció de la Constitució que instaura el règim presidencial.

-19-23 de juliol de 1961 Crisi de Bizert: violents enfrontaments al voltant de la base militar francesa de Bizert, provoquen entre 600 i 2000 morts.

-12 d’agost de 1961 Assassinat a Frankfurt (Alemanya) Salah Ben Youssef, principal opositor de Habib Bourguiba.

-5 de gener de 1967 Adopció d’una llei orgànica a favor de la col·lectivització.

-23 de maig de 1970 L’antic ministre Ahmed Ben Salah és condemnat a deu anys de treballs forçats per alta traïció.

-18 de març de 1975 Habib Bourguiba fa modificar la Constitució i esdevé president de per vida.

-26 de gener de 1978 Dijous negre: una vaga general convocada per la Unió general tunisiana del treball (UGTT) esdevé una revolta violenta (més de 200 morts).

-11 d’agost de 1981 Primeres eleccions legislatives pluralistes després de la independència.

-27 de desembre de 1983-6 de gener de 1984 Revoltes del pa al sud del país i a Tunis provocades per l’encariment del doble del preu del pa i dels productes cereals (70 morts).

-2 d’octubre de 1987 Zine el-Abidine Ben Ali és nombrat Primer ministre.

-7 de novembre de 1987 El president Habib Bouguiba és cessat per “senilitat” pel primer ministre Ben Ali que el succeeix.

-25 de juliol de 1988 Una  revisió de la Constitució suprimeix la presidència de per vida i limita el número de mandats a tres, cadascun de cinc anys.

-7 de novembre de 1988 Signatura del Pacte nacional entre el poder i les principals forces polítiques a l’excepció dels islamistes.

-el gener de 1989 el Moviment de tendència islamista (MTI) esdevé Hezb Ennahda (“Partit de la renaixença”) i demana la legalització que no li és concedida.

-2 d’abril de 1989 Ben Ali, l’únic candidat, és el nou president de la República amb el 99,27% dels vots.

-23 de desembre de 1993 Reforma del Codi electoral que permet als representants de l’oposició entrar a la Cambra dels diputats.

-20 de març de 1994 Reelecció de Ben Ali

-17 de juliol de 1995 Signatura d’un acord de lliure-intercanvi amb la Unió europea.

-24 d’octubre de 1999 Primeres eleccions presidencials pluralistes. Victòria de Ben Ali (3r mandat).

-11 d’abril de 2002 Atemptat contra la sinagoga de Djerba reivindicat per Al-Qaïda (21 morts).

-26 de maig de 2002 Adopció del referèndum constitucional que suprimeix la limitació del nombre de mandats presidencials.

-24 d’octubre de 2004 Victòria de Ben Ali a les eleccions presidencials (4t mandat). Són boicotejades per certs partits de l’oposició.

-gener-juny de 2008 Manifestacions a la regió minera de Gafsa per les altes taxes d’atur i les difícils condicions de vida. (1 mort).

- 25 d’octubre de 2009 Victòria de Ben Ali a les eleccions presidencials (5è mandat).

-17 de desembre de 2010-14 de gener de 2011 “Revolució del Gessamí”; un moviment social contra l’atur i l’encariment de la vida esclata a Sidi Bouzid (al centre del país) després que Mohamed Bouazizi, un jove venedor ambulant, s’immoli. Aquestes protestes s’estenen ràpidament i arriben a la capital l’11 de gener. Són violentament reprimides (221 morts).

-14 de gener de 2011 el president Ben Ali abandona el país i se’n va a Aràbia saudita. El primer ministre Mohamed Ghannouchi el succeeix.


-15 de gener de 2011 el consell constitucional destitueix oficialment  el president Ben Ali i proclama Fouad Mebazaa president interí.

-27 de febrer de 2011 Dimiteix el Primer ministre Mohamed Ghannouchi.

-4 de març de 2011 El president interí anuncià que hi haurà eleccions el 24 de juliol per formar una assemblea constituent que redactarà una nova constitució.

-7 de març de 2011 El president interí forma un nou govern provisional, el tercer des de la caiguda de Ben Ali.


-13 d’abril de 2011 El ministre de Justícia Lazhar Karoui Chebi anuncia l’obertura de més de 40 causes judicials contra l’expresident Ben Ali.

- 21 d’abril de 2011 S’obre des del 20 d’abril la presentació de candidatures per les eleccions que es durarà 10 dies.

-6 de maig de 2011 La policia dispersa amb gasos lacrimògens una manifestació antigovernamental de centenars de persones a la capital. Les protestes expressen la por que el govern interí es retracti del compromís democratitzador amb el que assumí el poder.

-11 de maig de 2011 Un tribunal d’acusació indica que Ben Ali ha de ser jutjat en un tribunal militar segons un comunicat del Ministeri de Justícia.

.S'ha realitzat a partir de les fonts:
 -PERKINS, K.J. (2010) Historia del Túnez moderno. Madrid: Ediciones Akal, S.A.
A part de les fonts bibliogràfiques també podeu trobar cronologies de Tunísia més específiques (a partir de les revoltes del passat hivern) a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada