És Facebook; un règim totalitari virtual o un instrument d’organització autònoma?
Són mitjans socials amb interessos propis agafats de la mà amb empreses multinacionals i governs estatals?
La promoció del desenvolupament tecnològic sembla ser una absorció de marketing, però cal tenir en compte la facilitat d’us d’aquestes xarxes socials per al seguiment i control dels usuaris. Segons Facebook, l’anonimat va en contra de la seva política, (per cert, tot el que es penja a Facebook es queda en propietat de Facebook) és una base de dades amb xarxes de contacte relacionals, noms i cognoms, fotografies, filiacions polítiques etc. En definitiva, dóna un perfil psicològic molt exacte de l’usuari , no és d’estranyar que una forta inversió econòmica per aquest projecte ha estat de l’Agencia Central d’Intel·ligència (C.I.A.). Alguns acadèmics qualifiquen Facebook com el cas d'espionatge més gran en la història de la humanitat, on de passada, els usuaris es converteixen en els precursors del fenomen “gran hermano”, al·lusió directa a la intromissió abusiva de l'Estat en els assumptes privats del ciutadà comú, i així poder controlar el seu comportament social. Tot plegat sembla ser el tema d'una novel·la profundament premonitòria escrita el 1932 pel britànic Aldous Huxley: “Un Món Feliç”. L’autoria i la identitat dels participants més actius en les revoltes, es pot reflexar directament en la circulació d’imatges i vídeos a través de serveis com Youtube, vimeo, flickr, Facebook, blogs etc. Expressar-se en aquestes xarxes socials implica enormes riscs, ser perseguit i/o obtenir represàlies a canvi. Però les revoltes àrabs semblen indicar just tot el contrari, la utilització d’aquests mitjans ha ajudat a derrocar dictadors. Els vídeos publicats a internet, d’Asmaa Mahfouz -per donar un exemple, que parla directament a càmera, identificant-se a si mateixa. L'energia amb la que parla va inspirar a molts altres per a enviar també les seves imatges a la xarxa i alhora acudir a la plaça. L'audàcia d'aquest acte i aquest tipus d’activitat ja es portava fent durant uns quants anys a la blogosfera d’Egipte. Threatened Voices, que fa un seguiment dels bloggers amenaçats durant el 2010, posa en primer lloc la Xina, però el segueixen de prop Iran, Egipte, Tunísia i Síria correlativament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada