"No és una revolució al Facebook"
Declara una jove cairota en els intensos dies previs a la caiguda de Mubarak.
Afirmació que bascula amb la oposada “revolubció Facebook”, definició posat des de la premsa internacional:
Potser arrel de l’entrevista amb Wael Gohnim, a la CBS, el 13 febrer del 2011 (d’uns 60 minuts). Canal de Youtube de ReaderSupportedNews. http://youtu.be/2KGSVxg3KaE
I encara a titulars a la premsa americana com “Egypt's Facebook Revolution: Wael Ghonim Thanks The Social Network.”
Per tal d’entendre la veritat i feblesa de dues sentències tant antitètiques, cal posar en relació el concepte tradicional de xarxa social, el missatge amb el seu format de transmissió, l’evolució dels mitjans de comunicació, observar l’emissió d’opinions individuals i com es conforma una veu pública que finalment pot tenir efectes polítics.
Si el plantejament primigeni d’aquesta sèrie de posts era fer un seguiment de les informacions d’allà que podíem copsar des d’aquí, tot i la dificultat de comprendre què passa quan l’idioma vehicular és absolutament estrany per a nosaltres, ens ha fet agosarats el fet que existissin eines que permeten ponts, ni que siguin fràgils.
Així d’una banda la cadena de televisió qatarí al-Jazeera ha estat una font d’informació molt més rica que les informacions del món àrab (llocs, persones i fets concrets) aparegudes als mitjans europeus. Tot i plantejar-se preguntes d’entrada insolubles sobre les discrepàncies en els aspectes formals de presentació i selecció de continguts entre la versió àrab i anglesa d’aquesta cadena, informadors marroquins que coneixen les dues versions afirmen que el tractament de les notícies és similar.
L’altra eina que ens ha permès aventurar-nos en terra estranya ha estat el Google traductor. Tot i ser una màquina que ofereix traduccions literals sense solta ni volta, permet una aproximació: es pot saber de que parlen i es pot intuir el to de la informació i llur qualitat. El que era absolutament inaccessible als profans esdevé tocable. I el que en la traducció literal apareix amb un llenguatge que podríem titllar de decimonònic i altisonant (honor, ira, màrtir...) és donat per un problema de la traducció cultural, en com adaptar percepcions i conceptes sense deixar-se constrènyer a la aparent cruesa dels mots.
D’altra banda l’actualitat domèstica ha ofert l’oportunitat d’una observació directa que hem captat al vol -amb totes les dificultats de lectura que produeix la immediatesa- hem provat d’evocar els processos de catarsi de la indignació popular, i els intents més o menys reeixits d’estructurar alternatives.
Així, sense deixar de banda el intent de sistematitzar la lectura en països exòtics, ens hem centrat en l’observació directa de les xarxes socials i la circulació d’informació a partir dels fets locals. Confegint paral·lelament una relació sumària de fonts primàries en formats digitals -accessibles per Internet- en els països àrabs, tant en llengua àrab com anglesa. S’ha posat atenció en la lectura des d’allà en les mobilitzacions d’aquí. Observant com els fets d’aquí i d’allà es comuniquen, analitzen i coneixen amb més profusió i profunditat a través de canals d’informació lliures, no institucionalitzats, en els que tot i no estar del tot obviats, tampoc estan del tot presents. Si això revela una voluntat silenciadora per part de poders institucionalitzats o si el capteniment contrari suposaria un sobredimensionament dels fets, és ara per ara, indesxifrable.
Embolcallant els fets del 2011, es fan referències a textos teòrics entorn la comunicació, les qualitats en les relacions humanes i socials i textos etnogràfics entorn el món àrab.
XARXES SOCIALS - taula de continguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada