AL-JAZEERA - Llibres sobre mitjans de comunicació al món àrab

Les veus de l’opinió pública àrab

-LYNCH, M. (2006): Voices of the new Arab public: Iraq, Al-Jazeera, and Middle East politics today. Nova York: Columbia University Press.

Durant molt temps Al-Jazeera ha estat considerada a Occident televisió de la jihad, arribant a catalogar els periodistes de la cadena “d’assassins amb càmeres”. Marc Lynch, professor de ciència política al Williams College i autor del blog http://abuaardvark.typepad.com/, es proposa demostrar l’error d’aquesta afirmació en aquest llibre. L’estudi, molt argumentat, explica la fal·làcia que això suposa.  El primer motiu que Lynch exposa és que és manifestament fals que els mitjans de comunicació àrabs estiguin dominats per una única perspectiva. A més a més, assenyala que sovint els crítics més hostils d’Al-Jazeera no parlen àrab i ni tan sols es molesten en mirar els programes que jutgen. Lynch ha acumulat una àmplia gamma de dades de la xarxa, amb el qual preten analitzar “el que els àrabs realment han dit”, concloent que els àrabs són “bombardejats sense parar” pels seus mitjans de comunicació amb diversos “arguments polítics”, i no pas amb crua propaganda.

Tal com explica Lynch, al 1999, molt abans de la invasió americana de l’Iraq, més d’una dotzena de tertúlies d’Al-Jazeera, van criticar l’absència de democràcia al món àrab. L’autor creu que Amèrica hauria de parar els bocs expiatoris als mitjans de comunicació àrabs pels fracassos de la política dels EUA a la regió. Aleshores, potser sí que podria trobar un soci pel progrés i la reforma que suposadament vol per la zona. El que Lynch va pretendre amb aquest llibre subversiu és que sorgís el debat sobre el paper dels mitjans de comunicació àrabs.

Més informació sobre el llibre: http://abuaardvark.typepad.com/voices/

Arabs news and conlfict

- BAZZI, S. (2009): Arab news and conflict: a multidisciplinary discourse study. Amsterdam: John Benjamins.

Sobre com la lluita àrab israelià no és tan sols una lluita pel control d’uns territoris sinó que es tracta també d’una lluita per les representacions del llenguatge. L’autor analitza críticament el paper del llenguatge en la representació dels esdeveniments i les ideologies que podem trobar en els diversos mitjans de comunicació del món àrab. Aquest anàlisi es fa a partir de la combinació d’estudis de casos reals amb la base dels enfocaments socio-politico-lingüístics, oferint un model d’anàlisis del discurs únic per analitzar el llenguatge políticament sensible en els mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest estudi es troba en el discurs emprat pels mitjans de comunicació àrabs en època de conflicte amb Israel i EUA durant el període que va des del 2001 a 2009.

Mass media, modernity, and development: Arab states of the Gulf.

-KAZAN, F. E. (1993): Mass media, modernity, and development: Arab states of the Gulf. Wesport: Praeger.

En aquesta obra Kazan ens planteja les investigacions sobre comunicacions i desenvolupament partint de la base d’idees de Marx, Lemer, McLuhan, Frey y Schiller a partir de 3 anys d’investigació a Bahrein, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar, Oman i Aràbia Saudí. L’autor sobretot es centra en si el contingut dels mitjans de comunicació és el factor decisiu en el cultiu de la modernitat. Kazan presenta tant una revisió com una crítica de les teories clàssiques i la corrent principal de la modernització en general i de la comunicació per al desenvolupament en particular, per determinar  els graus de validesa d’aquestes teories en les societats del Golf Pèrsic. Per últim, l’autor fa una crítica al paradigma de desenvolupament occidental i presenta un esborrany d’un nou paradigma de desenvolupament més respectuós amb els ecosistemes i la justícia social.

New media in the Muslim World: the emerging public sphere.

-EICKELMAN, D. F. & ANDERSON, J. W. (eds.) (2003): New media in the Muslim World: the emerging public sphere. Bloomington: Indiana University Press

Aquesta obra ens parla de com els nous mitjans de comunicació i les noves tecnologies tals com: faxs, televisions via satèl·lit i Internet i els nous usos que se’ls hi dona als antics mitjans: cassetes, cinema, literatura, telèfon i premsa escrita, influeixen en la creença, la forma l’autoritat i en la comunitat al món musulmà. Eickelman i Anderson tracten amb gran interès els esdeveniments posteriors a l’11 de setembre de 2001 i l’augment en la preocupació  a Indonèsia, Turquia, Bangladesh, Líban, Iran, la Península Aràbiga i les comunitats musulmanes als Estats Units així com a d’altres països. Sobretot, es centren en com en la mesura en que els nous mitjans han traspassat les fronteres locals i estatals, s’han transformat la comprensió del gènere, l’autoritat, llibertat, justícia social i la política a les societats musulmanes.

The Al Jazeera phenomenon: critical perspectives on new Arab media.

-ZAYANI, M. (2005): The Al Jazeera phenomenon: critical perspectives on new Arab media. Londres: Pluto Press.

Aquest recull d’articles sobre Al Jazeera parteixen de la base de que aquest canal de televisió no deixa indiferent a ningú, ja que o bé es adorat i defensat o pel contrari és difamat i atacat. Els diferents col·laboradors analitzen com aquest canal de notícies va canviar la imatge d’uns mitjans de comunicació àrabs que eren molt deficients, aconseguint en poc temps canviar l’opinió pública i fins i tot la política exterior dels governs occidentals. Al llarg dels diferents articles que componen l’obra es posa de manifest l’important paper que exerceix la xarxa en la formació d’idees i la reconstrucció de les identitats àrabs durant un moment crucial de la història de l’Orient Mitjà i la política internacional.

Arab media and political renewal: community, legitimacy and public life.

-SAKR, N. (2007): Arab media and political renewal: community, legitimacy and public life. Londres: I. B. Tauris

Aquesta obra aborda la importància del seguiment de l’evolució dels mitjans de comunicació al món àrab per tal de poder discutir sobre les noves iniciatives polítiques que es produeixen a la regió. Sobre uns mitjans de masses que encara estan agafant forma, s’analitza la relació entre la interacció del gran públic per les ones, a les urnes i als carrers. Els col·laboradors de l’obra exploren temes com ara si els joves es serveixen dels nous mitjans de comunicació, si els blogs són un instrument polític influent o si bé les notícies per satèl·lit ajuden o dificulten al debat polític.

Arab mass media: newspapers, radio, and television in Arab politics.

-RUGH, W. A. (2004): Arab mass media: newspapers, radio, and television in Arab politics. Wesport: Praeger.

L’autor d’aquesta obra ofereix una imatge revisada dels grans mitjans de comunicació del món Àrab d’avui en dia, en contraposició a l’ imatge que tenen els espectadors occidentals respecte aquets mitjans (sobretot a partir del 11 de setembre de 2001 i de les guerres a l’Afganistan i l’ Iraq) ja que creuen que en la seva totalitat estan sota control directe dels diferents governs de la regió i que la llibertat de premsa es inexistent. Rugh confirma que la influencia governamental sobre els mitjans de comunicació és més forta a Orient que a Europa o als Estats Units, però tot hi així afirma que la diversitat dels mateixos és major del que des d’occident podem imaginar. A partir del 1990 s’ha donat lloc a una liberalització dels mitjans i aquesta està contribuint positivament en els processos democratitzadors de la regió.