7/6/11

MARROC - Presentació

Els esdeveniments succeïts en els darrers mesos a diversos països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, i al Marroc en concret, són fets i processos que passaran a la història nacional, regional i global. El 2011 s'ha encetat amb una efervescència col·lectiva que ha aconseguit contagiar-se per generar l'empatia que ens ha impulsat a crear aquest blog.

El malestar que ha fet sortir al carrer a milers de marroquins sorgeix de factors molt similars a les revoltes desencadenades en d'altres països. Les masses populars al Marroc es manifesten contra la insatisfacció generalitzada amb el plantejament de la monarquia i el sistema polític en general especialment per la corrupció, amb les condicions socioeconòmiques del país i sobre qüestions identitàries com és el reconeixement de la llengua amazic. Però esperem que els arbres no ens impedeixin de veure el bosc. Cal buscar la relació d'aquesta situació amb altres aspectes indirectes/transversals però no per això menys importants, com el significat de comunitat al nord d'Àfrica, la importància del binomi urbà-rural en l'articulació de les solidaritats, l'emergència de la societat civil, la tradició associativa, la coexistència d'arabòfons i berberòfons al llarg de la història, les arrels del sistema polític i la seva relació amb l'islam, el rol de la monarquia, la concepció de la democràcia, els vestigis de la colonització francesa i espanyola tant en la visibilització de les relacions nord-sud com en les ments dels marroquins, entre d'altres. Es tracta d'un malestar complex acumulat per factors que intentarem analitzar en aquest blog.

A diferència d'altres països del petit i gran Magreb i de l'Orient Mitjà, els canvis a Marroc no han estat, fins la data d'avui, tan radicals. A Tunísia i a Egipte s'ha donat una Revolució en majúscules, en tant que les masses populars han derrocat el règim per instaurar-ne un de diferent, en aquest cas, la democràcia. Actualment es troben en un procés de transició, de negociacions, que els companys han analitzat en cada cas. En d'altres països com Síria o Yemen s'estan donant revoltes que caldrà veure quins són els resultats.

A Marroc parlarem d'un procés de reivindicacions –en tant que reclamacions i defenses- ja que el terme revoltes, entès com a alçaments contra l'autoritat, no és l'adequat per descriure el que està succeint, ja que tot i les consignes contra el règim, no hi ha hagut accions més fermes o radicals de canvi. Una qüestió interessant a tractar serà justament per què el procés de Marroc presenta característiques diferent dels altres.

Per fer-ho, hem investigat fonts d'informació de tipologies diverses. Ens hem basat en la bibliografia etnogràfica i antropològica d'autors, autòctons o no, que han treballat en la regió. Hem consultat articles periodístics de diferents medis: premsa local i internacional, revistes i webs especialitzades en la temàtica, xarxes socials, material audiovisual. Finalment, hem assistit a conferències que s'han anat programant durant el transcurs dels mesos de treball. El nostre tarannà a l'hora d'enfocar el blog ha estat contrastar les diverses fonts d'informació per tal de recollir diversos punts de vista, i intentar establir relacions entre els materials.

Una de les dificultats principals que ens hem trobat ha estat el grau de fiabilitat de la informació que apareix als mitjans de comunicació, així com el fet que l'objecte d'estudi és un moviment viu, en permanent transformació, que és influït i influeix en el context regional i global, com demostren, per exemple, les acampades dels indignats les darreres setmanes.

Una altra de les dificultats ha estat el fet d'analitzar fets immediats, sense la perspectiva que les ciències solials requereixen. Ens em adonat del canvi madurantiu dels primers articles redactats, a les entrades més recents, ja que els nostres coneixements previs de la situació a Marroc eren molt variables. Per aquesta raó, és ara quan ens veiem capaços d'analizar els fets, després d'un pòsit de mesos de recerca. Ens agradaria destacar que els materials penjats estan oberts a tot tipus de comentaris i objeccions, i que lluny de considerar-los complerts, pensem que són el punt de partida per anàlisis més exhaustius i per l'establiment de nous vincles que tot just ara se'ns dibuixen les connexions.

Des de l'equip de Marroc, compartim amb vosaltres els materials que hem elaborat per suscitar la reflexió.

Josep Maria Tusell
Angels Guaus
Miguel Luna
Julian-David Loaiza
Berta Brojals
Ingrid Blanc


    ALGERIA - Presentació





    El següent document és el reflex del treball en grup realitzat entre els mesos de gener i Maig del 2011. Una vegada escollit el país, Algèria, varem començar a fer les primeres trobades del grup per dividir les tasques, cadascú va fer una recerca a títol personal de diferent material amb els objectius següents:


    ·         Oferir elements que facilitin la comprensió de  l’actualitat  que viu el país a nivell político-social.

    ·         Donar èmfasi a la multiplicitat de causes i factors que  incideixen en aquests processos de canvi.

    ·         Donar protagonisme a les ciències socials, especialment a l’antropologia, en contrapartida al model d’informació que s’ofereix des dels mitjans de comunicació clàssics.

    ·         Aportar material que trenqui amb la visió estigmatitzada i orientalista del món àrab.


    A continuació, fem una valoració de les dificultats  que ens hem trobat i altres aspectes que volem destacar:


    ·         Dificultat per trobar informació en llengua castellana o catalana, majoritàriament era informació francòfona o àrab i puntualment algun article en anglès.

    ·         A nivell d’estudis antropològics i monografies sobre Algèria, no hem trobat documents gaire actualitzats, encara que els llibres que hem utilitzat ens han ajudat ha entendre molt millor la situació que viu el país actualment. Quasi tot el material és concentra en el procés de descolonització.

    ·         Un tema que ens agradaria destacar és que les fonts oficials sobre taxes d’atur i pobresa del país no reflexa la realitat de las situació a Algèria. La informació cercada ha estat molt contradictòria en contrapartida a les dades oficials.

    ·         En un primer moment, varem pensar que seria molt interessant fer un recull de testimonis de persones originaries d’Algèria, que actualment visquin a Catalunya, no obstant, tot i tenir alguns contactes per poder accedir a més persones, ens trobem que aquestes, molt geloses de la seva intimitat no volien accedir a fer les entrevistes.

    ·         La recerca d’imatges per Internet ha estat molt condicionada per la qüestió del copyright.

    ·         Degut a que en altres països del Magreb s’han produït grans canvis a nivell politico-social, els esdeveniments de països com Algèria no han tingut la repercussió mediàtica internacional deguda. En relació a les noticies nacionals, també detectem un fort control mediàtic que ha fet que la informació quedi esbiaixada.



    Nuria Puentes

    Noel Talavera

    María Caballero

    Candela Perez

    Marta Cantenys

    Aina Molinero




    ALGERIA - Taula de continguts


    ·         Presentació


    ·         Llibres

    ·         Articles relacionats

    ·         Articles per pensar

    ·         Material audiovisual 

    ·         Entrevistes







    DONES I REVOLTA - Presentación

       Como estudiantes de la asignatura de Etnología del Magreb, nos propusimos abrir esta página para intentar acercarnos y visibilizar las revueltas que se están llevando a cabo en algunos países árabes. Nos dividimos en países y temáticas. Y no por casualidad, elegimos que una de ellas  fuera “mujeres y revueltas”. Fue muy curioso también, que las que elegimos acercarnos a esta realidad, hayamos sido solamente mujeres. Así pues, y más allá de eso, nosotras, como estudiantes  de un país occidental, somos conscientes de las limitaciones que tenemos a la hora de buscar información, de analizar los artículos (la mayoría de fuentes occidentales), de la imposibilidad de leer textos en árabe, de no tener comunicación directa con las protagonistas de estas revueltas, y demás obstáculos que se nos presentan. Sin embargo, tenemos la voluntad de querer visibilizar el protagonismo que vienen asumiendo las mujeres en todo este proceso, de la forma más crítica posible hacia la mirada occidental, patriarcal y  colonialista que suelen exponer los medios convencionales.

       Sabemos que la historia de muchos de estos países está ligada a la lucha anticolonial en sus múltiples facetas, económica, política y cultural, y que la mayoría de la población se enfrenta a la doble explotación, del neocolonialismo y de sus gobiernos. En esta situación las mujeres se enfrentan a una triple opresión, sumándose la del patriarcado. Ellas han sido protagonistas a lo largo de su historia de esta incansable lucha una y mil veces. Y en estos últimos años pese a la invisibilización por parte de occidente,  estuvieron presente en las luchas sociales y políticas que se vienen dando en algunos países como en las huelgas obreras, en las revueltas campesinas y en las calles. También son muchas las que hace años vienen participando de los distintos  feminismos árabe y/o islámico, planteando luchas reivindicativas por sus derechos.

      Creemos importante romper con los estereotipos y prejuicios que la sociedad tiene alrededor de las mujeres árabes, ya que esto se materializa en reacciones,  leyes y decretos puramente  islamofóbicos   y  machistas, como en el último tiempo ha sucedido en Francia y España."Dones y Revoltes", pretende reagrupar una serie de artículos, audios, videos  y libros que nos permitan profundizar en esta realidad, la mayoría de las veces distorsionada por la óptica occidental. Saludamos a las mujeres de los países árabes, mostramos nuestra solidaridad!!


       Apoyamos a todas las mujeres en las revueltas de todo el mundo.


    ندعم كل النساء في حركات التمرد في كل العالم


    Anna Marín, Betania Panigo, Marta Bujan
    Maria Posilio, Laia Viñas

    AL-JAZEERA - Presentación

       En 1978, el profesor palestino de literatura inglesa y comparada en la Universidad de Columbia, Nueva York, Edward Said publica “Orientalismo”, obra clave para la comprensión de la relación histórica entre Occidente y Oriente. En ella describe cómo Occidente, ya desde la Edad Media y desde la histórica Europa cristiana, construye a su capricho un Oriente, un Otro que representa como un espejo invertido todo aquello de lo que Occidente se ha despojado y ha superado. Oriente; vasto, plural, complejo e indomesticable se reduce a un grupo de clichés y prejuicios etnocentristas, afianzados durante siglos de lucha contra el Islam, terribles y peligrosas simplificaciones. Todo ello legitimó la apropiación histórica de Occidente sobre Oriente, la invasión y explotación bajo increíbles y descarados pretextos civilizadores que se sostienen hasta el mismo día de hoy. Porque la actual relación entre Occidente y Oriente está guiada por el proyecto orientalista, y es ésta una relación de clara voluntad dominante de Occidente.

      La mayor parte de información que recibimos sobre el mundo árabe/musulmán participa de este reduccionismo y simplificación extrema. Los medios occidentales no han ofrecido información amplia, profunda, fiel a la realidad de esta región; y se han limitado a informar de forma muy parcial y sesgada siempre sobre un mismo tipo de conflicto y un mismo terrorista.

       A mediados de la década de 1990 nace la cadena de televisión Al-Jazeera, totalmente financiada hasta la actualidad por Qatar, rico y pequeño país del Golfo donde la cadena tiene su sede. Un juego complejo y contradictorio de intereses hicieron posible el nacimiento, y una serie de circunstancias permitieron desarrollar un medio de tal importancia en la actualidad, de impronta liberal y pluralista y de una cultura periodística moderna y conformada por valores democráticos. Al-Jazeera, que se abre en estos valores a todo el mundo árabe, revoluciona la cultura mediática oriental y se yergue como contrincante digno de cadenas como la CCN o la BBC. Al-Jazeera presenta al mundo una nueva imagen de Oriente (y desde Oriente) llena de volumen, de fondo, y presenta una voluntad real de conocer con propiedad el mundo árabe.
    En esta sección recogemos material escrito y audiovisual que da información sobre Al-Jazeera, que analiza y explica el fenómeno, que explora éste y otros medios árabes, que habla del código ético de la cadena y qué metas persigue. Para ello utilizamos como fuente Al-Jazeera y declaraciones que publica la propia cadena, y también fuentes externas al medio, que son análisis de diferentes ámbitos intelectuales sobre los nuevos medios árabes, Al-Jazeera y su repercusión.

       Asimismo, también hemos querido ofrecer recursos informacionales que la propia cadena da sobre los sucesos actuales, como noticias, programas emitidos y artículos de opinión publicados en la página web (english.aljazeera.net). Todos los contenidos procedentes de Al-Jazeera lo son de su página y canal en inglés.

       Los últimos acontecimientos en el mundo árabe, los movimientos de protesta o revolucionarios (es aún pronto para darles nombre) han causado en Occidente un cambio en la percepción de estos países. Nos han sorprendido y es interesante preguntarse por qué. La forma en cómo los medios de comunicación y nosotros hacemos referencia a ellos se va llenando poco a poco de matices. Se habla de un despertar árabe pero posiblemente se trate de que nosotros hemos despertado. Se ha producido un cambio de lenguaje, una nueva representación y una simpatía. Esto debería ser también raíz de cambio en Occidente.

       Los acontecimientos recientes aquí vividos sirvan tal vez, junto a lo que hayamos podido aprender de los movimientos árabes, para valorar la importancia de la información, arma poderosa y esencial para crecer conscientes de nuestra situación y dirigirnos así de forma inteligente a un cambio. Es importante saber apreciar la pluralidad, la seriedad, el conocimiento, la toma de consciencia y el compromiso. Tal como decía Michel Foucault, es muy estrecha la relación que existe entre el saber, el conocimiento; y el poder. Abrir tantos recursos de información a una masa tan grande de gente es dotarles de poder.

       Por último, queremos destacar que los procesos iniciados en los últimos meses, ya a nivel mundial, están ahora en pleno desarrollo y son de una complejidad tremenda. Por supuesto, Al-Jazeera y otros medios trabajan duro cubriéndolos. Existe mucho material publicado esencial para una buena comprensión del fenómeno y que este blog no puede abarcar por lo que es muy importante cultivar la inquietud por el conocimiento, ser dinámico y buscar estos materiales tan ampliamente disponibles hoy en día. Desde aquí invitamos a su lectura.


    Marta Martín, Ferran Rosselló,
    Lluís Aguiló, Joan Ribas, Guille Aguirre i Romà Monfort

    SÍRIA - Presentació

       Segurament, no estava en la ment de ningú que una revolta pogués sorgir dins de les fronteres hermètiques de Síria. Però sembla que l'efecte dominó hi ha acabat arribant. Síria es situa en el punt de mira de molts països. La revolta que es va iniciar a Deraa ja ha tingut rèpliques en bona part del territori. Els manifestants exigeixen més llibertats i el fi de l'Estat autoritari. El règim siri ha decidit blindar-se considerant que les reformes no s'han de realitzar sota pressió popular. Malgrat aquesta situació, el president ha adoptat varies mesures ben rebudes per la població, entre elles l'augment del sou dels funcionaris, la alliberació d'alguns presos polítics, la formació d'una comissió per suprimir les lleis marcials, la limitació del servei militar obligatori i la concessió de la ciutadania a 250.000 kurds del Hasake. Actualment, ens trobem en una posició en la que sembla que el govern haurà de fer més coses per aconseguir desactivar per si sol les protestes.

       L’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer amb una mica més de profunditat la situació siriana i, sobretot, donar a conèixer la seva societat i el recorregut que aquesta ha hagut de fer per arribar fins on es situa actualment. Per tal d'aconseguir aquesta meta, el tema de Síria es va decidir enfocar-lo a partir de tres punts de vista diferents però alhora complementaris entre sí. En primer lloc, se’n tractaran els antecedents, els quals fan un recorregut històric des de l’època otomana a l’època de Bashar Assad, ressaltant els aspectes antropològics més importants.  Per altra banda es va decidir enfocar el tema a partir de la realització d’un retrat de la societat siriana mitjançant l'explicació dels agents de la revolució. Dins d’aquest apartat s’explicaran diferents apartats. Un d’ells és la figura del president del país del qual es farà un retrat de la seva política, mesures, etc. També es farà referència al seu entorn, el qual també té una gran importància i influència en el desenvolupament de la societat síria i en l'evolució de les revoltes. Tanmateix, trobarem un altre apartat on es parlarà del paper de la massa popular a la societat i, sobretot, en funció d’aquestes revoltes que s’estan portant a terme des del mes de Març a Síria. Per últim, dins d’aquesta mateixa part, ens centrem a explicar qui construeix el moviment contra el president, és a dir, la oposició que constitueix un grup difícil de delimitar per la seva immensa complexitat. Finalment, l’últim enfocament que s’ha portat a terme ha estat el tractament dels mitjans de comunicació, en el qual hi ha hagut un gran problema que ha estat la incomunicació per part del règim sirià, així com la manipulació d'informació que s’ha dut a terme per a diferents finalitats.

       D'altra banda, per realitzar aquest escrit s’han necessitat moltes fonts d’informació i molt diverses, les quals les trobem concretades en la secció de bibliografia. Principalment s’han utilitzat llibres especialitzats en Síria, ja fossin específics en la societat, economia o història, ja que l’objectiu d’aquests era donar-nos una visió general de com estava construït el país. De la mateixa manera, també hem buscat diversos articles sobre Síria, tant per la part històrica com per la part contemporània del país amb la intenció de poder contrastar la informació recollida. A més, els articles de premsa i els vídeos també han estat una part important del treball comparatiu i com a exemplificació del que hem anat dient, ja que en alguns apartats, com el de la manipulació de la informació, feia falta veure com els mitjans han representat durant aquests darrers mesos els successos del país.

       Per acabar, el problema principal que ens hem trobat ha estat l’idioma ja que cap dels membres del grup parlava àrab. Aquesta dificultat ha provocat que molta informació no la poguéssim fer servir i, per tant, s’ha perdut molta documentació. Per altra banda, un altre problema que s’ha tingut ha estat el tancament hermètic per part del Règim amb els mitjans de comunicació, ja que la informació que arriba d’aquest país és minúscula. Fins i tot, hem intentat posar-nos en contacte amb gent que formava part de la massa popular en contra del govern, però aquest intent ha estat inútil. Tot i això, gràcies a les xarxes socials hem aconseguit informació visual gravada en els mateixos mòbils dels manifestants. 

    Adaia Solé Grau
    Ricard Tello Murillo
    Chandra Clemente Martínez

    EGIPTE - Presentació

     
    Desde nuestra más humilde voluntad de mostrar a todo aquel que quiera saber o que quiera conocer los hechos acometidos este año en Egipto, hemos realizado una pequeña recopilación de aspectos representativos de dichos actos que tuvieron lugar en un país lejano pero tan cerca de nuestros corazones.  Decimos que es pequeña por la gran cantidad de información encontrada que ha hecho que tuviéramos que escoger sólo una muestra, la que nos pareció más representativa y que ilustraba más la realidad y el pensamiento antropológico en algunos casos.

    Organizamos la información en los siguientes bloques, en cada uno aparecen artículos de opinión, videos, referencias bibliográficas,...:

    1.- La revuelta del 25 de enero, integrado por dos sub bloques que son la revuelta en noticias y artículos de opinión y análisis. Hemos creído oportuno situar los hechos a lo largo del tiempo.

    2.- Religión. ¿Está presente en las revueltas?  ¿Hay convivencia entre religiones? Se intentará dar respuesta a estas cuestiones y otras que se ofrezcan en los artículos.

    3.-Jóvenes. Un colectivo indispensable para que haya sucedido todo se merece un apartado de tratamiento especial.

    4.-Género. El papel de la mujer egipcia en las revueltas fue de gran importancia y necesidad para el éxito de la caída del gobierno. Diferentes artículos nos ayudaran a situar mejor esta temática.

    5.-Política. Evidentemente presente en todo el proceso será tratada en este apartado.

    6.- Los Sha’b. Aquí se englobarían los temas de la pobreza, urbanismo, barrios marginales,...

    7.-Un último apartado con enlaces a links a tener en cuenta.

    Pedimos disculpas a todo aquel que considere que falta información, nos gustaría que todo quien quiera o pudiera facilitar más aportaciones a este blog lo hiciera y que no parara de funcionar, sobretodo esperando un desenlace  mucho mejor en Egipto que el actual. Y sobre todo pedir disculpas porque nadie del grupo habla ni escribe árabe, lo cual nos hubiera facilitado mucho la tarea y de buen seguro la información aquí presentada sería de más calidad.

    De todos los países elegimos Egipto por la importancia histórica del mismo y por la importancia de las revueltas en una sociedad tan castigada. Además también queremos agradecer  a  todas aquellas personas que nos han ayudado en esta labor, en especial a Sergi Cardona (psicólogo  i fotógrafo),  José Sánchez García (Dr. en Antropología Social y Cultural)  y a todos aquellos que como algunos compañeros de clase nos han facilitado información.

    Y sobre todo lo anterior, dedicarlo a todo el pueblo egipcio y a aquellas personas que anhelan justicia y dignidad en esta vida. En especial a todos aquellos que perdieron la vida a favor de sus amigos, hijos, madres i padres para que puedan tener una vida más digna.





    ن شاء الله
    Emma Blazquez
    Hermínia Domènech
    Birjinia Ferreiro
    Josep Pujades
    Rosario Torres






    EGIPTE - Taula de continguts

    ISLAM - Presentación

       Nuestro grupo se ha dedicado a estudiar el Islam como parte básica en las revueltas árabes.  La capacidad de unos estudiantes  occidentales  y de raíces culturales católicas para intentar entrar y desentrañar todo un entramado de creencias y relaciones sociales hacen difícil tener un una visión total del tema sino es compleja, interrelacionada y bidireccional entre las personas que expresan esa creencia y por qué. Además está la posibilidad antropológica de utilizar todo esta estructura intelectual que nos ha dotado las lecturas de los libros y los artículos para dar cuenta, como ser humano antes que como antropólogos, de la existencia de dificultades en la calle, en las instituciones…no para entender al Otro, sino para entenderse con el Otro.

       Las tres fuentes básicas de información han sido  “The immanent Frame” “Religioscope” y “WebIslam”. Los dos primeros son un blog y un e-zine dedicados al estudio de todo aquello que tenga que ver con las religiones y el último, como su propio nombre indica, es, además del órgano de expresión de la Junta Islámica Española, un portal de noticias y estudios sobre el Islam. También nos hemos servido de los libros que se nos propusieron en clase los cuales hemos reseñado y alguno más que hemos ampliado por nuestra cuenta y riesgo.

       Una de las dificultades que nos hemos encontrado incluso en los propios medios musulmanes, es la negativa a relacionar el Islam con las revueltas, como si la manera de juntarse con los demás en un espacio público “la calle” no fuera una demostración de cómo se han llevado de manera perceptible,  las acciones que pertenecen a otros ámbitos de la vida, pero sobre todo las religiosas,  a unas protestas que, a día de hoy, siguen siendo un modelo, un espejo en el que ver reflejados muchas otras revueltas, actuales y venideras. 

       Otro aspecto importante que hemos  de destacar es otro espejo, pero ese es negativo. Es el espejo invertido que fue expandido por las academias e intelectuales al servicio del colonialismo que, en 1979,  Edward Said radiografió en su libro “Orientalismo”. La capacidad de ver en el musulmán todo lo malo del ser humano es la manera de no quererlo ver en nosotros. Esa imagen negativa sigue todavía hoy navegando en la red imprimiéndose en libros y prensa. Y organizando la línea política de algunos partidos políticos. Ese ha sido un problema en la búsqueda de información. Buscar una aguja en un pajar. Es más fácil odiar y generalizar que comprender o entender toda la complejidad de las variantes que intervienen en una situación, en una cultura, en una manera de ver y vivir la vida.

       Por último, plantear la cuestión de la relevancia de un orientalismo conciliador en los medios de comunicación de masas o de ámbito generalista. Es decir, trata con respeto a los musulmanes pero en el sentido de condescendencia, en realidad, de palmadita en la espalda y de describir de manera totalmente democrática dónde está la raya que no deben cruzar. Tal vez ese sea el más peligroso. Porque hasta la gente que se llena la boca de tolerancia aplica en su vida diaria esta otra estigmatización “amigable”. En realidad la imagen de revueltas árabes que se tiene en esta parte del mundo y que suele ser exportada también por medios musulmanes como hemos comentado en el primer párrafo, sería la imagen perfecta de aquello que un occidental admite como conveniente: el revolucionario. Y aquello que no admite: musulmán.

       Los antropólogos solemos ser piedras en los zapatos,  piedras en el camino recto del pensamiento único.  Y  como dijo una activista palestina que nos visitó: “la piedra que es lanzada recupera su dignidad.”

    Alberto Pérez, Alba Montes,
    Ariadna Ramis y Salvador Serrano

    BAHREIN - Presentació


    En primer lugar, dado que nuestro conocimiento sobre Bahrein es bastante limitado, quisimos informarnos ampliamente sobre el país y sus características. Descubrimos la problemática interna que supone que una minoría suní gobierne sobre una mayoría chií, el abuso de poder de los Al Khalifa, que llevan desde 1783 reinando, las importantes relaciones con Estados Unidos, etc.

    El objetivo, como el de todos los grupos de trabajo, era dar una información detallada y amplia sobre las revueltas y la situación previa a éstas. Dada la poca relevancia mediática,  ha sido muy complicado encontrar información de calidad sobre el país y las revueltas que   se iniciaron en febrero, sofocadas de buen principio con contundencia por el gobierno. Por este motivo la mayoría de documentos provienen de artículos publicados en periódicos y publicaciones digitales. Así como también material gráfico  y audiovisual.

    A pesar de las dificultades mencionadas y de ser un grupo muy reducido, pensamos que hemos cumplido las expectativas del trabajo que a continuación os ofrecemos.


    Pablo Rausell
    Julián Zurita



    BAHREIN - TAULA DE CONTINGUTS

    JORDÀNIA - Presentació


    El moviment reformista que s’esdevé a Jordània i que a dia d’avui ja dura sis mesos és, com en tots els altres països que han participat (i hi participen encara, dia a dia) part del que ja es coneix com a Primavera àrab, el resultat d’un llarg procés de gestació i de descontent que fa anys que s’allarga i que com tot bon brou és molt més nutritiu quan ja fa temps que bull.

    Una sensació de ràbia, d’impotència, de menyspreu i de consciència creixent han cristal·litzat, en uns pocs mesos, en una onada de canvis, fenòmens i esdeveniments que no és probable que es dissolguin així com així: establint un pont amb el procés anomenat anàlogament que s’esdevingué a Praga el 1968 i que fou brutalment reprimit per les tropes soviètiques, Jordània, com diuen diversos dels activistes que participen en les protestes que s’hi esdevenen, ha donat el tret de sortida a un camí que, per molt que s’allargui, ha de portar a reformes extensives i intensives que són tant poc previsibles com el que s’entén pròpiament per “història”. Les reivindicacions de manifestants de diverses procedències, estan orientades principalment cap a la implantació dun sistema electoral que preservi eficaçment la representativitat del vot popular (sense abolir la monarquia Haixemita que dóna el nom al país, però relativitzant-ne les funcions), la baixada de taxes dels combustibles i els aliments, i la posada en funcionament duna comissió per a la lluita d’anticorrupció honesta.

    Des del nostre grup de treball ens hem dedicat essencialment a la tasca de recol·lecció, agrupació i ordenament de dades, en formats diversos i de procedències igualment heterogènies: notícies provinents de diverses fonts de premsa oficial, extraoficial i contrainformativa, articles publicats ja fos des d’instituts d’estudis o per autodidactes que haguem pogut considerar enriquidors o que, per alguna raó, segons el nostre criteri gaudeixen de certa rellevància; audiovisuals publicats online a diverses adreces web, ja fossin enregistrats per vídeo-aficionats o publicats per empreses dedicades a la transmissió d’informació, fragments de telenotícies o de documentals de diverses tonalitats i amb intencionalitats sovint contraposades; també s’hi recullen, amb especial interès, diversos enllaços que corresponen a perfils web d’Autoritats governamentals jordanes, partits d’esquerra o alguns dels moviments que han començat en els darrers mesos.

    És ben cert, però, que els fets a Jordània no han estat, pràcticament en cap moment, el centre datenció del procés global de les revoltes àrabs i no han acabat de generar, ni molt menys, una tal quantitat dinformació com la que shagi pogut desprendre dels esdeveniments a Tunis, Líbia, Egipte, Síria i daltres, on el desencadenament de la situació (juntament amb el fet que Jordània té menys població que la major part dels seus veïns) era, certament, més espectacular. Si bé lEstat Haixemita fou un dels primers que va emprendre el moviment de protestes, no hi ha dubte que en el seu context no ha guanyat la força què altres moviments ubicats a diversos països propers han fruït (i que, a alguns, els ha acabat portant a lèxit), la qual cosa fa pensar en la profunda necessitat destudiar el fenomen Jordà amb especial atenció per a copsar la magnitud de la complexitat interna i la política del país, governat per una monarquia que, pel que sembla, ha aconseguit mantenir-lo molt més cohesionat que els seus veïns, esquivant així una revolució completa.

    La finalitat que perseguim amb la publicació daquestes dades no és altra que crear un espai on es posi en comú la màxima quantitat dinformacions de les diverses procedències per propiciar no només la contrastació de les informacions, facilitant així la comparació entre fonts i així aprofundir en la perspectiva sobre la qüestió, sinó també que el material exposat a continuació funcioni com una escletxa espacial, a través de la qual hom pugui apropar-se a la realitat daquest país i copsar fins a cert grau la confusió de lactualitat jordana i lextraordinària complexitat del procés que shi esdevé, en què, com sempre passa en circumstàncies semblants, intervenen multitud de variables, intencions, aspiracions, desitjos, interessos, sentiments i decepcions heterogènies que, molt probablement, necessitaran un esforç per reestabilitzar-se que no podrà pas limitar-se a ser unilateral.    
                                                  

    Michele Puddu
    Clàudia Samitier
    Cristian Tolaba






    Taula de continguts

    ·         Presentació