13/6/11

YEMEN - Presentación


Presentación

El origen de este trabajo reside en el hecho de intentar recabar el máximo de información posible en relación a un país de la órbita árabe donde se están viviendo procesos revolucionarios en la actualidad, en este caso Yemen. En este marco el objetivo principal es mostrar la realidad actual de este país dotándola de una mirada antropológica que permita no sólo visibilizarla, sino también romper con los tópicos que tradicionalmente desde occidente se han vertido sobre ella. Creemos que nuestro papel reside en ofrecer una aproximación, que brinde algunas claves que ayuden a comprender los fenómenos que acontecen en la actualidad en Yemen.

De entre las múltiples razones que nos impulsaron a elegir este país, se encuentra el hecho de que a diferencia del momento actual, su presencia en los medios de comunicación y en la propia academia ha sido mínima. Este silencio al respecto nos hizo pensar que podría ser interesante investigar sobre un país que está viviendo en el presente momentos convulsos, de conflicto y de cambio pero del que prácticamente se sabe bien poco.

En relación a las fuentes de información, nos hemos apoyado en primer lugar en agencias de prensa yemení e internacional, especialmente del mundo árabe puesto que entendemos que podría ser interesante el plasmar una visión emic del conflicto, y al mismo tiempo en documentos de análisis de actualidad, principalmente extraídos de la Casa Árabe. En segundo lugar y en cuanto a vídeos, hemos recabado información de diferentes medios, entre los que destacamos Al Jazeera English, Radio Televisión Española y Youtube, entre otros. En tercer lugar, se ha llevado a cabo un profundo estudio bibliográfico en distintas bases de datos académicas, como JSTOR, EBSCO, PROQUEST, ISCO-Ciencias Sociales y Humanidades, entre otras, intentando privilegiar investigaciones  antropológicas o basadas en trabajos de campo aunque no sean estrictamente etnográficas. En cuarto lugar y en relación a las imágenes recabadas hemos de comentar que son fruto de la generosidad de Isabel Blanco, compañera que de forma totalmente desinteresada nos ha dado su permiso para poder reproducir algunas de las fotos de su viaje por Yemen. Valga decir que disfrutamos muchísimo de sus relatos y experiencias.

Y por último, queremos señalar las dificultades con las que nos hemos topado en la realización de este trabajo. En primer lugar, apuntamos al hecho de la escasez general de materiales, no sólo académicos, sino visuales, en prensa, etc. que de alguna forma u otra, nos han obligado a bucear en datos sobre este país de manera muy profunda. Muchos de los textos que hemos logrado rastrear, no se encuentran disponibles en las bibliotecas de las Universidades de Catalunya ni en la Xarxa de Bibliotecas.

En segundo lugar, exponemos la dificultad o mejor dicho la práctica imposibilidad de encontrar información en nuestras lenguas nativas, catalán o castellano, lo cual ha ralentizado nuestro trabajo. Asimismo el hecho de desconocer completamente la lengua árabe restringe nuestras opciones de acceso a lecturas más emic y comprensiones más locales. En tercer lugar, relevamos que dentro de la escasez de material académico sobre el país, aquello que hemos encontrado en líneas generales tiene un carácter más bien histórico y no tanto antropológico. Al mismo tiempo, la inmediatez de los acontecimientos dificulta la producción de este tipo de análisis. Finalmente es necesario hacer hincapié en que la práctica mayoría de información a la que hemos podido acceder, especialmente la de prensa y visual, se encuentra sesgada por una visión orientalista, reduccionista y exotizada lo que ha hecho de esta tarea un trabajo arduo.

En esta línea y como conclusión, creemos que este tipo de trabajo aporta en la medida que intenta mostrar la riqueza de abordar estos procesos desde una perspectiva antropológica que dé cuenta de la complejidad de los procesos sociales, económicos y políticos de la sociedad yemení.

Patricia Messa,
Sandra Mas,
Alicia Olivari,
Raquel Rojo


IEMEN - taula de continguts 

·         Presentació
·         Dades bàsiques
·         Prensa Yemen
·         Análisis de la actualidad (abstracts)
·         Artículos y libros
·         Material audiovisual
·         Estudi demogràfic
·         Bibliografía
·         Poema des de Yemen

TUNÍSIA

 Taula de continguts
(trobareu aquesta taula d'enllaços al final de cada post)




Dades generals

Geogràfiques

Nom complert:
República de Tunísia (Al Jumhuriyah at Tunisiyah)
Nom abreujat:
Tunísia (Tunis)
Extensió:
163,610 km2
Població:
10,629,186  habitants (2011)
Densitat total de població:
65 Hab/ km2
Capital:
Tunísia 759.000 h. (2009)
Altres ciutats:
Sfax
Llengües:
Àrab (oficial)
francès
Moneda:
Dínar tunisiá (TND)
Polítiques

Període colonial:
1881 – 1956, colònia francesa
Sistema de govern:
República
Cap d’estat / de govern:
El president interí de Fouad M'BAZAA (des del 15 de gener de 2011); nota - un govern interí va assumir el poder el 17 de gener de 2011 al reemplaçar el govern de l'expresident Zine El Abidine BenAli
Anys de règim:
23
Econòmiques

PIB:
US$ 100.000 mil.lions (2010)
PIB per capita:
US$ 9,400 (2010)
PIB per sectors:
10,6 % Agricultura
34,6% Indústria
54,8 % Serveis (2010)
Taxa d’atur:
14%
Taxa d’atur per sectors:

IDH - Índex de Desenvolupament Humà:
0,683 (2010, posició 81) Alt
Recursos (Indústria):
Petroli, mineria(especialment fòsfor i mineral de ferro), turisme,tèxtil, calçat, agroindústria,begudes
Població

Estructura de població:
23,2% (homes: 1.274.348 h./dones: 1.193.131 h.)   0 – 14 anys
69,3% (homes: 3.638.014 h./dones: 3.728.294 h.) 15-64 anys
7,5% (homes: 390.055 h./dones: 405.344 h.) més de 65 anys
(2011)
Mitjana d’edat:
30 anys
Esperança de vida:
75,01 anys
Taxa de fecunditat:
2,03 fills per dona (2011)
Taxa d’alfabetització
(saben llegir i escriure els majors de 15 anys)

Total:
74,3%
Sectorial:
83,4% homes
65,3% dones (2004)
Nombre d’universitaris (Taxa de matriculació en educació terciària sobre % de població en edat de cursar educació terciària):
31,6%
Usuaris d’Internet:
3,5 mil.lions (2009)
Confessions religioses

Religió oficial:
98% musulmans
Altres:
1% cristians i 1% jueus i altres
Fonts d’origen de les dades:


Dades Generals:
IDH:
Tasa de matriculación en  educación terciaria:



9/6/11

XARXES SOCIALS - Presentació

 
"No és una revolució al Facebook" 


Declara una jove cairota en els intensos dies previs a la caiguda de Mubarak.
Afirmació que bascula amb la oposada “revolubció Facebook”, definició posat des de la premsa internacional:

Potser arrel de l’entrevista amb Wael Gohnim, a la CBS, el 13 febrer del 2011 (d’uns 60 minuts). Canal de Youtube de ReaderSupportedNews.  http://youtu.be/2KGSVxg3KaE

I encara a titulars a la premsa americana com “Egypt's Facebook Revolution: Wael Ghonim Thanks The Social Network.”

Per tal d’entendre la veritat i feblesa de dues sentències tant antitètiques, cal posar en relació el concepte tradicional de xarxa social, el missatge amb el seu format de transmissió, l’evolució dels mitjans de comunicació, observar l’emissió d’opinions individuals i com es conforma una veu pública que finalment pot tenir efectes polítics.

Si el plantejament primigeni d’aquesta sèrie de posts era fer un seguiment de les informacions d’allà que podíem copsar des d’aquí, tot i la dificultat de comprendre què passa quan l’idioma vehicular és absolutament estrany per a nosaltres, ens ha fet agosarats el fet que existissin eines que permeten ponts, ni que siguin fràgils.

Així d’una banda la cadena de televisió qatarí al-Jazeera ha estat una font d’informació molt més rica que les informacions del món àrab (llocs, persones i fets concrets) aparegudes als mitjans europeus. Tot i plantejar-se preguntes d’entrada insolubles sobre les discrepàncies en els aspectes formals de presentació i selecció de continguts entre la versió àrab i anglesa d’aquesta cadena, informadors marroquins que coneixen les dues versions afirmen que el tractament de les notícies és similar.

L’altra eina que ens ha permès aventurar-nos en terra estranya ha estat el Google traductor. Tot i ser una màquina que ofereix traduccions literals sense solta ni volta, permet una aproximació: es pot saber de que parlen i es pot intuir el to de la informació i llur qualitat. El que era absolutament inaccessible als profans esdevé tocable. I el que en la traducció literal apareix amb un llenguatge que podríem titllar de decimonònic i altisonant  (honor, ira, màrtir...) és donat per un problema de la traducció cultural, en com adaptar percepcions i conceptes sense deixar-se constrènyer a la aparent cruesa dels mots.

D’altra banda l’actualitat domèstica ha ofert l’oportunitat d’una observació directa que hem captat al vol -amb totes les dificultats de lectura que produeix la immediatesa- hem provat d’evocar els processos de catarsi de la indignació popular, i els intents més o menys reeixits d’estructurar alternatives.

Així, sense deixar de banda el intent de sistematitzar la lectura en països exòtics, ens hem centrat en l’observació directa de les xarxes socials i la circulació d’informació a partir dels fets locals. Confegint paral·lelament una relació sumària de fonts primàries en formats digitals -accessibles per Internet- en els països àrabs, tant en llengua àrab com anglesa. S’ha posat atenció en la lectura des d’allà en les mobilitzacions d’aquí. Observant com els fets d’aquí i d’allà es comuniquen, analitzen i coneixen amb més profusió i profunditat a través de canals d’informació lliures, no institucionalitzats, en els que tot i no estar del tot obviats, tampoc estan del tot presents. Si això revela una voluntat silenciadora per part de poders institucionalitzats o si el capteniment contrari suposaria un sobredimensionament dels fets, és ara per ara, indesxifrable.

Embolcallant els fets del 2011, es fan referències a textos teòrics entorn la comunicació, les qualitats en les relacions humanes i socials i textos etnogràfics entorn el món àrab.


XARXES SOCIALS - taula de continguts
·                     Presentació
·                     The medium is the massage (message)
·                     Tot l'activisme és l'activisme dels mitjans
·                     Suport a les idees
·                     Arab mass media. Newspapers, radio, and TV en arab politics
·                     Xarxes socials juvenils i la Mulid dance music
·                     Xarxes socials i xarxes socials
·                     Xarxes, nous mitjans i acció social
·                     Paisatge sonor del Islam
·                     Faxos i cassettes a l'Àrabia Saudita
·                     La blogosfera a Egipte
·                     La zona difusa d'acció popular. Precurssors
·                     Facebook i conspiratòria
·                     De la repressió estatal a la resistència popular
·                     Internet, una part de la realitat, però no tota
·                     Ocupació de l'espai públic
·                     Fonts primàries (i altres) d'informació

7/6/11

LÍBIA - Presentación

   Hemos optado por abordar la cuestión de libia analizando el contexto histórico, desde la época colonial hasta la actualidad. También hemos hecho hincapié en la esfera tribal y sus raíces en el territorio libio, para poder aclarar el origen del intricado sistema político. Son muchas las referencias al régimen de Gadafi, evidenciando los procesos de toma y consolidación del poder. Aportamos algunos estudios sobre fenómenos sociales que pueden ser útiles a la hora de analizar el pueblo libio. Hemos intentado dejar de lado los acontecimientos más recientes, dado que las fuentes de momento son prevalentemente periodísticas y consideramos que hace falta cierta perspectiva histórica de los hechos para aportar un análisis más profundo. Aun así hemos incluido algunos artículos de este tipo que consideramos interesantes. Todo lo que exponemos tiene la finalidad de esclarecer la comprensión del difícil proceso que está viviendo hoy en día el país. Por supuesto, transmitimos nuestra empatía con aquellos que terminan siendo víctimas de toda lucha de poder, el pueblo.


Elena Maya Silvan;
Stefania Vino;
Maialen Martinez de Marigorta Varela;
Aina Noguera Ferrando;
Marco Lixi.